Plaça del Cóc. Ens trobem al bell mig de Sant Carles de la Ràpita. La plaça va iniciar reformes fa uns quinze anys. També al passeig de Carles III. Durant uns quants estius semblava que les obres no avançaven. Llavors ningú tenia pressa. Pressa per vendre, pressa per comprar, pressa per fer diners. Eren altres temps. De sobte van esclatar la bogeria i la desmesura i en pocs anys varen créixer mes grues que palmeres. Però, la realitat va aturar allò que no va fer el seny. Tot i així a La Ràpita hi ha molts encerts. És un lloc que convida a passejar, pel Port, pel Passeig Marítim, pel Parc del Garbí, pels clubs nàutics, per les casetes dels pescadors, per la Llotja, per algunes zones urbanitzades.... Hi ha carrers on han crescut arbres, d’altres s’han fet peatonals, moltes façanes s’han rehabilitat... A pesar de la disbauxa del totxo hom sent que l’estiujant es troba a un lloc on moltes coses s’han fet a mida de la persona i això es d’agrair.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada