La porta de casa es va tancar amb estrèpit . La Rosamaria no podia perdre el tren. Si el perdia rebria una multa per no haver complert amb el deure de Mantenidora Ciutadana. Abans de pujar a la bicicleta va controlar que hi fos tot el que havia de portar: estisores de podar, canyes, fil, pala, rasclet, polvoritzador, aigua...
Es va llençar amb la bici dins el corrent de milers de bicicletes que circulaven pel carrer. Des que varen guanyar les eleccions estatals i autonòmiques, el PVS, Partit Verd i Sostenible, el país i les ciutats havien canviat radicalment. Hi va haver una dura oposició. Però, la força de la majoria es va imposar i, és clar, el PVS ara disposava també d’exèrcit. Va ser una debacle monumental. Van apostar pel transport verd i sostenible i varen prohibir de la nit al dia qualsevol tipus de transport individual. Els transports col·lectius acceptats varen ser els que funcionaven amb electricitat. Trens, metros, tramvies, autobusos i autocars elèctrics. Des de llavors les ciutats eren travessades per milers de tramvies que circulaven amb més o menys soroll.
Però, el gruix important de la mobilitat als carrers eren les bicicletes. Milers i milers de bicicletes omplien els carrers, les places i les carreteres de les ciutats; de les comunitats autònomes, de tot l’Estat. Les ciutats havien esdevingut estranyament silencioses. Quan les bicicletes s’aturaven davant un semàfor, només s’escoltava la remor sorda de centenars de sabates trepitjant el carrer. La revolució verda havia triomfat plenament. Tots els trens, tramvies, autobusos, etc. eren oberts per dalt per tal que poguessin sortir les plantes de l’interior i perquè tothom respirés l’aire pur de l’exterior. Per evitar els espais tancats. Aquesta filosofia impregnava qualsevol àmbit de la activitat ciutadana.
La Rosamaria va arribar esbufegant a l’andana. Una andana que semblava un jardí botànic. Hi havia tal exuberància de plantes i arbrets que, fins i tot grups d’ocellets havien anidat. Aquí i allà l’eslògan de moda: Transports verds i sostenibles. A banda dels usuaris de tant en tant es creuava amb els EVMA, Equip Verd de Manteniment de Andanes.
Va entrar al seu tren i va saludar als component del EVMT, Equip Verd de Manteniment de Tren, que ja estaven treballant. Els equips de manteniment tenien assignades les àrees de treball que apareixien diàriament a les llistes de l’ajuntament. Ningú s’escapava de formar part d’un equip de manteniment al tren ,andana, carrer, parc, comerç... Era obligat i la negació comportava la presó immediata. Entre seient i seient hi havien unes jardineres amb plantes i flors que s’havien de podar, curar i regar. També calia vigilar les jardineres grans que estaven entre cada grup de vuit seients i situades al mig del passadís del vagó. A aquestes jardineres creixien grans plantes i arbusts i fins i tot petits arbres que s’enlairaven fins sortir pels sostres oberts. Sostres que es mantenien oberts dia i nit, hivern i estiu. Els sistemes de calefacció i refrigeració feia temps que s’havien suprimit. A l’hivern calia anar abrigat al transport públic.
Mentre complia amb el seu deure pensava com trobar els Pistons. Els Pistons era un grup dissident que es reunia a subterranis desconeguts i feien anar les motos fins quedar intoxicats pels fums i els gasos. Era un grup radical que volia enderrocar el govern verd. Però, era molt difícil contactar amb ells, doncs, estaven perseguits com a terroristes perillosos. També havia sentit parlar de la existència d’un altre grup, aquest més nihilista, que no pretenia enderrocar el govern, només deixar-lo en ridícul. Era un grup que es dedicava a fumar pels descosits amb el propòsit de malmetre amb el mínim temps possible els pulmons. La policia els perseguia perquè cada mort per emfisema era un descrèdit nacional.
La Rosamaria, mentre polvoritzava les plantes sospirava per un aire més viciat, per l’olor de la benzina, pels gasos dels tubs d’escapament, per espais sense flors ni plantes. “Oh deu! doneu-me coses lletges.” Pensava amb por de que descobrissin els seus pensaments íntims i ser jutjada com a terrorista ciutadana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada