divendres, 23 de juliol de 2010

Senyor Mas, cal fer una passa endavant


(Des de la Coordinadora Nacional del referèndum per la independència es va organitzar un enviament de correus als polítics per fer palès el descontentament amb el rebuig de la proposta de referèndum. Artur Mas va respondre i vaig aprofitar per retornar-li el correu i fer-li un seguit de reflexions personals)

Senyor Mas,
D'entrada agrair-li que m'hagi contestat.
Sóc independentista. De generacions. Des de les primeres eleccions he anat votant a raó del que s'assemblava més al meu pensament, sovint força lluny del que proposaven els partits. No pertany a cap partit polític i dubto que ho faci. De moment. Procuro fer el que puc des de la condició de ciutadà.
Desprès d'aquest anys, molts, masses, crec que tots ens hauríem d'adonar que la única sortida possible pel nostre país es aconseguir un Estat propi. De fet, és recuperar un Estat que ja teníem i que la Cort castellana ens va usurpar als vols del 1500, el que va quedar, ho ha anat intentant eliminar, segadors, 1714, Rivera, Franco... Penso que en aquests moments hi ha unes condicions polítiques, socials, econòmiques immillorables per fer aquest pas. I també penso que no hi ha gaire temps. La conjuntura mundial es dirigeix cap a una situació de creació de grans imperis, per calificar-ho d'alguna manera, grans concentracions econòmiques, polítiques, etc. Venen temps d'exacerbació unionista a tot el món amb la creença que això solucionarà els problemes. Abans de que ens arribi i ens impedeixi actuar, i arribarà, perquè és la única sortida que té España.  Abans que ens arribi l'annexió total, i aquest cop crec que serà per sempre, ens n'hem de sortir. Hem de tenir la possibilitat de funcionar com un país sobirà. Ara bé, això ho haurien  de liderar les forces polítiques i intel·lectuals del país. A hores d'ara hi ha un evident desconcert. Desconcert entre els polítics. Desconcert entre la massa independentista. Desconcert entre els catalans. Si es parla amb la gent, s'escolta la radio, es llegeix la premsa, es percep aquest desconcert. Se sap que passa alguna cosa, però no es tenen clares les coordenades. Falta saber quin és el camí i com el fem. Senyor Mas, no podem estar vint anys més intentant trobar un hipotètic encaix, amb concert o sense. Què ens importa el concert! Què ens importa si no volen dir que som una nació! Hem d'estar lluitant vint anys pel concert i perquè incloguin el terme nació en els seus papers? És més fàcil. Un Estat propi on no cal dir si som o no som una nació. Un Estat propi on ens administrem la pròpia riquesa creada amb les nostres mans. Cal endegar la via de la llibertat. I això s'ha de fer ràpid. No hi ha temps. I no passa res si es fa ràpid. Exemples en tenim suficients a Europa. Afortunadament, a hores d'ara, no passa res. No cal que ningú ens digui si podem o no podem fer un referèndum. No vindran els tancs, i això és una gran noticia, no vindran els tancs. Ho fem i prou. Cal un lideratge clar en aquest sentit. I CiU hauria de definir-se. Sense clau política interessada. I no pensar a llarg termini. I no pensar que en treure'm. No treure'm res. Ens ho prendran tot si volen. I tot això ho hauria de fer entendre a la militància. I la militància als votants. I els votants a tota la societat. Però, això és el primer pas, i al meu entendre el més fàcil. Aconseguida la independència vindrà la negociació amb España que pot ser molt difícil, em refereixo al repartiment del patrimoni, la organització de les relacions de tot tipus, energètiques, econòmiques, comercials, etc. En aquest àmbit és on més ens hem de preparar. Finalment, quin tipus de país volem? Perquè, és evident que alguna cosa s'ha de pensar. Miri si hi ha feina a fer. No podem perdre el temps barallant-nos amb Madrid. Això és història. Hem de treballar en aquests tres grans temes: Independencia, i per tant fer entendre a la societat que aquest pas es necessari i despres actuar. Negociació, i per tan tenir els petracols preparats per fer-ho amb contundència. Constitució, i per tant la oportunitat de posar les bases per crear un pais modern, just, habitable, culte, sobretot culte. Crec que vostè i la resta de representants polítics tenen  una gran responsabilitat per endegar un camí certament diferent però de ben segur que es el que tots volem. Però són vostès que l'han de liderar. O ens trobarem en una situació semblant al període anterior a la guerra civil. Una societat civil molt forta que no va saber controlar aquella immensa energia i uns polítics que no varen saber liderar aquella situació. No tornem a caure en els mateixos errors. I ara la societat civil es torna a moure, torna a agafar empenta. Senyor Mas, vostè lidera un partit prou important, potser guanya les eleccions. I potser pensa que podrà dirigir el país com es va fer en el passat. Crec que s'equivocaria. Les circumstancies han canviat. I si només arriba a governar quatre anys voldrà dir que s'ha equivocat de totes totes. M'agradaria pensar que sabrà estar a l'alçada de les circumstàncies. I no oblidi que vostè i la resta de polítics son la punta de la llança, són els líders que han d'anar al davant. No pot ser, com la passada manifestació, que el poble faci de punta. I aquest va ser el resultat, es miri com es miri. Els líders varen ser els convidats del poble. Personalment, aquesta dada m'indica l'inici de la tragèdia. El poble no té el pilot de la nau. Per no tenir, no té ni capità ni cartes de navegació. Ho han d'arreglar. I cal un cert grau de gosadia. Hem de fer nosaltres la història. No que ens l'escriguin d'aquí uns anys.
Potser m'he allargat massa. Demano disculpes.

Cordialment
Frederic Roig Boada

NOTA: Estic llegint a Alexandre Deulofeu. Li recomano la seva lectura per aquestes vacances. Podrem estar en desacord amb el seu sistema d'anàlisi històric o algunes de les seves interpretacions, tot i que va predir la pujada d'Alemanya i l'esfondrament de l'URSS, però, hauríem d'aprofitar les seves reflexions i aplicar-les al moment actual.