divendres, 27 d’agost de 2010

Impostos europeus en un país mediocre

Per fi! Després de trenta anys de democràcia els impostos s'equiparen a Europa. Però, senyor Blanco, suposo que la resta també. Em refereixo als serveis que rebran els ciutadans, sanitat, educació, cultura, infraestructures, ajudes a les mares... Em refereixo al sou mínim interprofessional, ajudes als emprenedors, a la seguretat quotidiana, a la immigració ... Per què serà que no m'ho crec? Per què serà que vostè pensa que som imbècils? Senyor Blanco, qui més qui menys, té amics i família a Europa. No ens expliqui històries! Sabem quins són els seus sous, quins impostos paguen i que reben a canvi. Però, la culpa no és només seva. Des de la transició democràtica, ni UCD, ni PSOE, ni PP han fet cap avanç netament democràtic i d'equiparació europea. I és lògic. Tots els nostres dirigents, empresaris i intel•lectuals, mal que els pesi, han crescut durant els quaranta anys d'una grisa i fosca dictadura. Són mediocres. Pretendre una altra cosa és com demanar que un Vega Sicília sigui bo amb ceps plantats en un desert. Un impossible. Els nostres polítics fa trenta anys que són mediocres, com els nostres empresaris, els nostres intel•lectuals, els nostres artistes i nosaltres el poble. Per haver aprofitat l'oportunitat històrica que se'ns oferia amb la mort del dictador tots haviem d'haver fet examen de consciència, entendre on estàvem, reconèixer la nostra inferioritat secular i posar tots els mitjans personals i col•lectius per créixer en tots els sentits. No es creix si no es reconeix l'error. No s'ha fet. Amb l'orgull espanyol per davant s'han perdut trenta anys que sumats als quaranta, més els que ja portàvem de retards, estem on estem. Estem en el lloc just que ens hem fabricat amb les nostres pròpies mans. Som un país mediocre amb dirigents mediocres i que malauradament tindrem un final mediocre. O no. O tindrem la sort de ser una regió alemanya.