dimecres, 17 d’agost de 2011

El Papa ens visita

Sóc agnòstic. Significa que no descarto la possibilitat d’alguna cosa més enllà o més aquí de la matèria. Més enllà o més endins de l’ésser humà. Però, sempre com una reflexió personal, com un exercici intel·lectual i rebatible a cada moment. Com a agnòstic no estic d’acord amb les creences massives i consuetudinàries de les religions. Ni en la improvisació de rituals, cerimònies, credos i disfresses amb l’objectiu d’exhibir la supremacia en el coneixement d’una suposada divinitat. Tampoc puc admetre que un corpus de creences, sovint difícils de contrastar científicament, puguin ordenar i orientar a la societat humana. Finalment, les religions tenen l’inconvenient que els seus líders espirituals, donada la seva hipotètica proximitat a la divinitat o hipotètica exactitud en la interpretació de la divinitat, acostumen a ser reticents en ser escollits des de la base i difícilment intercanviables.

Tot i així, mentre es respecti la vida, els drets humans, la dignitat i les llibertats de les persones no hi ha cap problema perquè qui vulgui, formi part de col·lectius amb un mateix centre d’interès; sigui l’estudi de les formigues, la papiroflèxia, la creença en els ovnis o la divinitat d’un senyor clavat en una creu. Ni estic en contra que els líders de qualsevol religió, secta o grup micològic visitin o es reuneixin al país o l’ indret que vulguin. Amb el que si estic totalment en contra és amb la participació dels estaments públics en aquestes visites. Siguin quines siguin. Però, sobretot les de caire religiós. Que hi té a veure l’Estat, com a organitzador de la societat, amb la religió? Amb qualsevol religió?

Defenso l’Estat laic, és a dir, desproveït de qualsevol rerefons religiós del tipus que sigui, crec amb un Estat fonamentat en els drets humans, en l’Estat de dret, en la separació de poders, i en tots els guanys aconseguits durant aquest pocs anys que van des de la Revolució Francesa fins avui. L’Estat laic, amb les seves imperfeccions, a hores d’ara és el sistema més pròxim a la llibertat de consciencia dels seus habitants, així com la democràcia és el sistema polític menys dolent per l’organització de la societat. Qualsevol interferència de la religió catòlica, islàmica, budista, hindú, etc. en l’organització de l’Estat modern occidental és del tot inadmissible.


Per tant. El Papa i l’Església Catòlica, no poden anar dient que els catòlics han de frenar el laïcisme de la societat. Diria, fins i tot, si ens atenem a la història, que l’Església Catòlica és la menys indicada per donar consells o lliçons a la societat europea. El Papa, l’Església Catòlica no n’ha de fer res de la organització política d’un país. L’Església i qualsevol organització religiosa s’ha d’ocupar per l’ànima o l’esperit dels seus feligresos. I ha d’aconsellar i fer complir les seves creences als seus acòlits. A la resta, ni ens interessa, ni volem que ens adoctrini. Personalment ho considero un atac en contra de l’Estat, de qualsevol Estat laic. I no m’agrada.