dijous, 22 de novembre de 2012

CRÒNIQUES DE LA TERRA 2: Reflexions abans de votar el 25N



     Ningú podia imaginar que el clam ciutadà accelerés el procés cap a la llibertat de Catalunya. Ningú podia pensar que les consultes i les manifestacions capgirarien la situació tan radicalment. Ningú s’esperava que el President Mas s’arrenglerés amb el poble. 

     Però, ha passat. Aquí estem. I els que volem la independència de Catalunya hem de prendre una decisió transcendental. Votar. Amb un munt de dubtes. És un vot més,  sí, però la suma de tots els vots condicionarà el futur del nostre país més que mai. Per això és transcendental. 

     Hem d’analitzar què ens pot aportar cada partit al moment històric que estem vivint. SI es va fundar estrictament per aconseguir la independència, ha fet una bona feina al Parlament, però ells sols no ens la portaran. La CUP té un discurs orientat a construir el país, però tampoc podran ser determinants. ICV diu que recolza l'autodeterminació, però, sospitós d'idees federalitzants és un partit a vigilar. ERC a pesar de les seves grans relliscades sembla que ha posat seny i reorienta les forces cap a la independència, aquest cop de veritat. CiU personificat en la figura de Mas, tot i no ser un partit estrictament independentista, ha estat qui ha donat el cop de timó imprescindible per encarar aquest nou escenari. 

     La prospectiva ens augura un ampli vot sobiranista al Parlament. Podem estar tranquils. Ens cal una majoria absoluta? Hi ha diversitat d'opinions. La experiència catalana, però,  ens ensenya que si tenim masses galls cantant a l'hemicicle començarem a perdre el temps. I en aquest moments, el temps ens juga en contra. Objectivament, a nivell català, espanyol i internacional es necessita un lideratge sòlid i clar, amb el suport majoritari de la cambra i el recolzament total de la ciutadania. 

     Està clar que em decanto per una majoria absoluta de CiU com a millor opció pràctica. També m'agradaria que ERC fos un partit important com a company de viatge. ICV... m'és indiferent. Aportarà el discurs social, tot i que ara no toca. Queden SI i CUP. A favor del pluralisme polític haurien d'estar al Parlament. Però no tindran cap poder de decisió en el procés d'independència. Serà un vot perdut. I aquí estem. Aquesta és la realitat.


     En definitiva, entre el sentiment de votar SI, la simpatia per votar CUP, la precaució de votar ERC, quasi bé segur que em decantaré per la necessitat pragmàtica de votar CiU.