diumenge, 24 d’abril de 2016

Diada de Sant Jordi, Grup Planeta i altres cabòries.

S’ha acabat la Diada de Sant Jordi. Llàstima que plogues per la tarda, tot i que estava anunciat pels serveis meteorològics catalans que podia passar. És de suposar que, com jo, una ampla majoria de catalans varen anar a celebrar la Diada pel mati en previsió dels possibles ruixats de la tarda.

La Diada de Sant Jordi, com tants altres aspectes del nostre país, m’omple d’orgull i alhora em posiciona en la perspectiva de pensar en el què seriam capaços de fer si estiguéssim lliures, si la nostra nació mil·lenària disposés de les eines administratives i polítiques que tenen les nacions amb Estat. Quan observo aquesta gran explosió emprenedora i creativa em treu de polleguera que no ens puguem disparar definitivament per culpa de la inèrcia preocupant dels nostres polítics que impossibiliten acabar el procés d’una vegada per totes. 

En fi. Sembla que cal tenir paciència. Molta. Massa. De tota manera, els daus estan llançats i la partida, diria, que està gairebé guanyada. Però és força evident que ens falta l’escac i mat per finalitzar el procés.

Tot passejant per les paradetes no em vaig poder estar de recordar aquella frase del malaurat José Manuel de Lara Bosch quan va dir que si es feia el referèndum, el Grup Planeta marxaría de Catalunya. A hores d’ara no sé si els hereus mantenen aquesta posició, tant més quan ja no es parla de referèndum sinó de la creació d’un Estat, però seria força interessant conèixer en quina posició es troben actualment.

I no només el Grup Planeta, sinó molts altres empresaris s’hauran de definir en els propers temps. No podem descartar que probablement molts abandonin Catalunya. Perquè no només el Grup Planeta va fer públic el seu parer. Altres empreses i empresaris així ho han expressat amb més o menys èmfasi.  Què hi farem!

Però clar. Si observem aquesta fugida des de la perspectiva o anàlisi econòmic em sembla que no es gaire assenyat, màxim quan encara no sabem quins seran els paràmetres en que es mourà el govern d’un Estat català. No sabem quina tipologia d’impostos es crearan per a les empreses.   No sabem quines ajudes i quines facilitats hi hauran per a les empreses. I un llarg etc. de possibles que fa evident que seria molt prematur prendre una decisió tan dràstica. Sobretot si, passat un temps, es veu que fer negocis a Catalunya és més que interessant. Personalment, com que sóc rancoròs de mena, els que retornessin els faria pagar un peatge important. En definitiva, val a dir que des d’un punt de vista empresarial l’actitud d’aquests empresaris o grups empresarials ens informa que no tenen gaire visió econòmica.

D’altra banda, tots sabem que una de les branques d’estudi més important en el màrqueting econòmic és la recerca del sector de mercat més idoni per a desenvolupar un negoci. Encertar en la investigació i trobar un sector verge és una de les aptituds essencials que ha de tenir un bon analista econòmic, un bon emprenedor sorgit de les escoles de negocis, sobretot de les catalanes. Bé, doncs heus ací que totes les empreses, grups i empresaris que marxin de Catalunya l’únic que faran és deixar un sector buit en el mercat i estalviar feina de recerca als emprenedors i futurs homes de negocis catalans. Perquè és evident que aquest buit ràpidament s’haurà d’omplir.

Així, si Planeta marxa, ens deixa un buit en el sector de mercat corresponent a l’edició de llibres que permetrà a altres fer negocis editorials. Conclusió? Doncs, res. Gracies senyors de Planeta i gracies a tots aquells que marxin perquè això, indirectament ens afavoreix el nostre creixement econòmic.

De la mateixa manera que els boicots als productes catalans van impulsara a moltes empreses catalanes cap a la recerca d’altres mercats, la fugida d’empreses de Catalunya ens facilitarà la possibilitat que altres emprenedors puguin desenvolupar els seus projectes en els sectors que hagin quedat buits. Com tantes vegades s’ha dit, les crisis són una font d’oportunitats per tothom.