Des de la vessant diguem-ne religiosa o filosòfica em considero agnòstic. Vull dir que no sóc ateu i no comparteixo aquest pensament materialístic de la Vida. Entenc que hi ha un mecanisme que fa funcionar l'Univers. Però un mecanisme d'aquestes proporcions dubto que tingui en compte el parer dels humans. Per això fa temps vaig desestimar l'idea del personatge rera un computador celestial, i per descomptat considero l'absoluta inviabilitat que les respostes les pugui subministrar un llibre escrit per humans, sigui la Biblia, la Torà, el Coran, els Vedas o el Mormó. Però hi ha d'haver una explicació a la Consciència, aquest privilegi estrictament humà, en principi, i aquesta explicació ha de ser lógica i científica. Una vegada em van donar una definició de Déu prou raonable: Déu és la Llei que regula en l'equlibri més perfecte l'Univers. No és una definició fideística i em sembla prou lógica per encabir moltes preguntes i respostes.
Ara bé, com pot un agnòstic posar-se en sintonia amb la Llei, Déu o com vulguem batejar l'infinit insondable? Com pot meditar o resar un agnòstic? Un amic, un entranyable amic, em va fer arribar aquesta forma de resar quan les pregàries religioses no ens acaben de fer el pes. Si més no, serveix per a reflexionar un instant vers la nostra efímera existència. És en italià. Sota hi ha un intent de traducció:
Preghiera Laica di Ringraziamento
Mio carissimo ed amato Dio, Sommo Vertice, padre ed
allo stesso tempo madre,
permettimi di ringraziarTi per avermi concesso di giocare a
nascondino con Te e di averTi sempre saputo ritrovare,
ora mentre dormivi in uno splendido cristallo di estrema
bellezza per le sue armoniche e geometriche linee di
costruzione, ora mentre sognavi in un fiore ora in un
uomo dove sapevi di essere desto avendo lui consacrato il
suo cuore in Te.
Ti prego però prima di farmi “tana”, di lasciarmi ancora un
po’ di tempo per ringraziarTi di avermi fatto affacciare alla
finestra della Tua creazione, dove tutto è ordine,
ritrovandoTi anche nel microcosmo in un atomo, in un
quark, in un quanto.
Grazie, ho capito di essere un burattino, nella forma
materiale, sulla scena della vita e che attraverso i fili: la mia
anima e il burattinaio – il mio spirito, mi muovono nella
unica strada da percorrere per arrivare a Te unica meta e
fonte di Vera Vita.
Cercherò di raggiungerTi, se lo permetterai, nella divina
Armonia della parola OM, Amen, Amin.
In principio era il Verbo ed il verbo era presso Dio ed il
Verbo era Dio stesso, le tre armoniche della creazione.
Ti prego proteggimi onde eviti di togliere la consonante D
alla parola Dio rimanendo Il mio io, fonte solo di vana
gloria, permettendomi così di divenire una “risonanza
armonica” del Motore Supremo.
Oració Laica d'Agraïment
Oració Laica d'Agraïment
Estimadíssim i benvolgut Déu, Vèrtex Suprem,
pare i al mateix temps mare,
permetem agrair-Te l’haver-me deixat jugar
a fet i amagar amb Tu i sempre haver-Te pogut trobar,
mentre dormies en un cristall meravellós de bellesa extrema
per les seves harmonioses i geomètriques línies de
construcció, o mentre somniaves en una flor, o eres
un home conscient perquè havia consagrat
el seu cor en Tú.
Et demano que abans d’amagar-Te, em deixis
una mica de temps per agrair-Te haver-me permès treure el cap per
la finestra de la Teva creació, on tot és ordre,
i trobar-Te en el microcosmos d’un àtom,
en un quark o en un quàntum.
Gràcies, he entès que sóc un titella, en la forma material,
en l’escenari de la vida i que a través dels fils:
la meva vida i el titellaire - el meu esperit,
em portaven per l’únic camí per arribar a Tu,
l’única meta i
font de Vida Veritable.
Intentaré, si em permets, trobar-Te en la
divina Harmonia de la paraula OM, Amén, Amin.
Al principi era la Paraula i la paraula estava en Déu i
la Paraula era Déu mateix, els tres harmònics de la creació.
Et demano que em protegeixis i evitis que el meu jo, font de glories vanes,
s’anteposi a Déu, permetem-ne esdevenir
una “ressonància harmònica” del Moviment Suprem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada